La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.”
»M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

Sir 24,1-4.12-16

Salm Responsorial

Sl 147,12-13.14-15.19-20 (R.: Jn 1,14)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l’heretat que ell us dóna entre els sants.
Ef 1,3-6.15-18

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.]
Jn 1,1-18

"El missatge central de l’Evangeli segons Joan"

El pròleg de l’Evangeli de Joan és un himne a Jesús com a Parau-la de Déu que ha aparegut entre els humans. I ha aparegut de tal forma que hem pogut contemplar el seu esclat diví (la seva glòria, Jn 1, 14). No solament hem contemplat la seva glòria sinó que «tots nosaltres n’hem rebut un do que sobrepassa el do de la primera aliança» (1,16). Amb altres paraules, el pròleg és un himne dels qui han acollit i contemplat Jesús. Per tant, no estem davant d’un himne al qui és la Paraula, al marge de Jesús. No tenim en el pròleg de l’Evangeli de Joan una mirada al misteri de Déu en si mateix («Déu no l’ha vist mai ningú», 1,18), ni tampoc al qui és la Paraula, que és Déu, al marge de Jesús. El pròleg és un himne a Jesús com a revelació de Déu (1,18).
El que diem és molt rellevant perquè, aleshores, Jesús existeix des de sempre en l’àmbit de Déu, com a Paraula que és de Déu. Ell és el projecte que Déu ha tingut des de sempre, que s’ha atansat i manifestat en el seu naixement entre els humans. Per tant, l’encarnació no és venir a redreçar un pla malmès pel pecat dels humans. L’encarnació ha estat el projecte de Déu des de sempre i no és una solució d’emergència per refer un pla que no ha arribat a bon port per la mancança humana. La teologia de l’Evangeli de Joan és una teologia de caire positiu que desplega un horitzó universal de benvolença i magnanimitat extraordinàries en qualsevol cas.
El pròleg de l’Evangeli de Joan és, per tant, una introducció a la lectura de l’existència humana de Jesús com a manifestació d’un amor de Déu a la humanitat que no està condicionat per l’actitud dels humans. Déu estima el món i els humans incondicionalment i des de sempre. I això no depèn de les actuacions de la humanitat, ni tampoc depèn del fet que els humans ens ho haguem guanyat. La missió del qui és «fill» (1,18) és la manifestació més clara que Déu estima el món i els humans sense condicions. Aquest és el missatge central de l’Evangeli de Joan i és també el missatge de Nadal.

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 1ª La promesa de la vida eterna.

Primer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 1ª "La promesa de la vida eterna". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
 L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.

El Messies de Händel HV 56

Llista de reproducció dels vídeos de la primera part del Messies de Händel. El naixement

Llista de reproducció dels vídeos de la segona part del Messies de Händel. La passió